Vivim en una època en la qual es banalitza la violència. La Guerra Civil i les dues Guerres Mundials són ja molt llunyanes, i contemplem insensibles les incessants notícies de conflictes sagnants que ens transmeten els mitjans de comunicació, com si fossin pel·lícules de ficció.

No és estrany, aleshores, veure com els nens i joves d’ambdós sexes gaudeixen amb els seus ordinadors i tauletes jugant a matar gent. Tampoc ha d'estranyar que no facin cas de les actituds violentes i d'assetjament contra companys i amics i, a més, que tal comportament agressiu sigui admirat.

Molts dels projectes de la Fundació Aurora cerquen aconseguir que els nens i joves concebin la violència com un comportament anòmal. I per això, els qui practiquin la violència gratuïta han de ser menyspreats.

Els farem comprendre que res justifica una guerra, sempre motiu de sofriment esgarrifós per la població civil.

Amb aquesta història d'amor i de guerra, explicada per l'Anita i basada en fets reals, aprendrem tots que la pau i la reconciliació són virtuts que s’imposen a l'odi i a les conseqüències de la guerra. L'amor, en definitiva, és més fort que el ressentiment.