Edvard Grieg va compondre diverses peces musicals com a acompanyament de la dramàtica obra de teatre Peer Gynt escrita pel seu compatriota i amic Henrik Ibsen.
Grieg va compondre inicialment més de vint moviments, però entre 1881 i 1891 els va reduir als vuit definitius.
Peer, un noi descarat, ha seduït a tres amigues, però Solveig amb la seva dolçor l’ha conquistat.
En un capvespre tranquil mirant al mar escandinau, Solveig canta convençuda de què el seu estimat Peer tornarà, encara que passi l’hivern, desaparegui la primavera i després del fi de l’estiu acabi l’any.
I allí seguirà esperant-lo, eternament, encara que ell hagi mort.
Kanske vil der gå både Vinter og Vår,
og næste Sommer med, og det hele År,
men engang vil du komme, det ved jeg vist,
og jeg skal nok vente, for det lovte jeg sidst.
Gud styrke dig, hvor du i Verden går,
Gud glæde dig, hvis du for hans Fodskammel står.
Her skal jeg vente til du kommer igjen;
og venter du hist oppe, vi træffes der, min Ven!
Pot passar l’hivern i desaparèixer la primavera,
desaparèixer la primavera,
l’estiu també se n’anirà i després l’any sencer.
Però el que sé segur és que tornaràs de nou,
tornaràs una altra vegada
i que com vaig prometre llavors em trobaràs esperant-te,
em trobaràs esperant-te.
Oh oh oh…
Que Déu t’ajudi quan passegis pel teu camí tot sol,
pel teu camí tot sol.
Que déu et garanteixi la seva força mentre t’agenolles davant el seu tron,
mentre t’agenolles davant el seu tron.
Si estàs ara en el cel, esperant-me,
esperant-me en el cel,
podrem trobar-nos de nou i no separar-nos mai més,
i no separar-nos mai més.
I no separar-nos mai més.
Oh oh oh…
